Visita guiada a la Barcelona de “La Catedral del Mar” (mera excusa)

Què: La Barcelona de “La Catedral del Mar”. Visita guiada i comentada per la Barcelona (romana i) medieval.

Quan: 26 d’abril de 2014

Meeting point (punt de trobada): aparcament d’Alcampo Mataró (porta principal) a les 8:00 am. Sortida a les 8:15 am. Mapa de Google aquí

Per a qui vingui directament quedem a la porta principal de El Corte Inglés de Plaça Catalunya a les 9:00 am.

Qui: Activitat oberta a tothom. Guia: Jesús Bordas i Àngel Gómez. Preu: activitat gratuïta

Transport: ens organitzem per anar en cotxes privats. Confirmeu assistència i si porteu o no cotxe per optimitzar el viatge. Viatjarem per autopista de peatge. L’aparcament a Barcelona és gratuit.

Programa:

Arribada al punt de trobada a Barcelona a les 9:00. Recorrerem part de les muralles medievals 1 (Porta de l’Àngel), baixarem per les Rambles i entrarem per la Porta de Santa Anna (carrer Sta. Anna) per veure l’esglèsia romànica de 2 Santa Anna. Tornarem a les rambles i baixarem pel “cagalell” de la ciutat, veurem la 3 Porta Ferrissa i continuarem baixant fins trobar el 4 mercat de Sant Josep (o Boqueria) i comentarem el seu origen medieval. Prendrem el carrer Cardenal Casañas per arribar a 5 Sta. Maria del Pi.

Pel carrer de la Palla arribarem a la Plaça Nova, des d’on podem veure la 6 Porta NO de la muralla romana de Barcino i la reconstrucció monumentalitzada de 6 l’aqueducte. Veurem la 6 Capella de Sta. Llúcia, la 6 Casa de l’Ardiaca, comentarem la 7 “nova façana” de la Catedral i la 7 Pia Almoina. Comentarem la 8 Catedral, especialment l’origen per la porta de St. Iu, l’estructura, etc. Entrarem a la 9 Plaça del Rei i comentarem els edificis principal (Palau Reial Major i mirador del rei Martí, Capella de Sta. Àgata i Palau del Lloctinent).

Ens aproparem al 9 MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) on podreu (fora de l’horari de la visita guiada) recòrrer les restes arqueològiques de la 9 Barcino romana

i veure l’interior del 9 Saló del Tinell

i de l’esmentada 9 Capella de Sta. Àgata.

Farem una ullada a les restes del 10 temple romà d’August i tornarem per continuar donant la volta a l’exterior de la Catedral. Com que ens agafa de camí i degut a la seva importància (tot i quedar fora del fil argumentatiu de la sortida) veurem el 11 monument als Herois del 1809 i la 11 plaça de Sant Felip Neri.

Passejarem pel 12 call jueu de la Barcelona del S XIV, apropant-nos a la 12 Sinagoga Major i al primer edifici de la 12 Generalitat. Sortirem a la Plaça de Sant Jaume des d’on agafarem el carrer de la Ciutat, veurem la 13 façana del S XIV de l’Ajuntament. Continuarem pel carrer de la Ciutat i Carrer del Regomir fins arribar a la 14 Porta Decumana (a l’actual Centre Cívic Pati Llimona) on es trobava el 14 Castell del Regomir. Tornarem sobre les nostres passes, girarem pel carrer d’Hèrcules i arribarem a la plaça de Sant Just, sobre una part del vell cementiri on segons explica la tradició van ser enterrats els primers màrtirs cristians de Barcelona. S’hi conserva 15 la primera font d’aigua canalitzada de Barcelona. Allà podrem admirar 15 l’esglèsia dels sants Just i Pastor, l’últim dels grans temples gòtics de Barcelona.

Sortirem del perímetre de Barcino fins arribar a la 16 Plaça del Blat (abans Mercadal i actualment Plaça de l’Àngel) i anirem a veure la Plaça del Rei extramurs des de la Plaça Ramon Berenguer per admirar les 17 muralles romanes i medievals.

Creuarem la Via Laietana i baixarem el carrer Argenteria fins arribar a 18 Santa Maria del Mar, obra mestra del gòtic català.

Davant de Santa Maria del Mar hi havia el fossar major i al costat el fossar menor on ara hi ha el 18 Fossar de les Moreres, on descansen les restes del barcelonins que van morir defensant la ciutat durant el setje de 1714.

Per tornar proposem prendre el carrer Montcada fins arribar a la Capella d’en Marcús 19, una altra de les poques mostres de romànic que tenim a Barcelona.

Tornada: acabarem la visita a les 13:30 i tornarem cap a Mataró. Qui vulqui quedar-se a Barcelona ha de comptar en que ningú que torni quedi penjat per manca de cotxe.

Recomanacions:

Porteu aigua i menjar. Si fa sol agraireu una gorra i si plou un paraigües (la visita es farà igualment). Esmorzarem mentre passegem. Porteu roba i calçat adequat tant pel que fa a comoditat com als requeriment de certes institucions. A l’esglèsia no deixen entrar a les dones amb les cames despullades més enllà del genoll ni amb samarretes de tirants.

Organitzen: The Aspirants

Advertències: Això és una quedada entre amics. La sortida és molt agradable i enriquidora i però els qui muntem això no ens podem fem responsables de que a qualsevol persona li pugui passar res. Cadascú és responsable de si mateix i es compromet a que tot vagi bé i en hamonia.

Documentació: podeu descarregar un PDF amb una mica de guia escrita aquí

Per qualsevol cosa podeu contactar al tel

Sortida “Modernisme” 2015

Hola a totes, aquí els detalls:

Dia: Diumenge 1 de març de 2015

Hora de trobada: 9:00

Hora de sortida: 9:10

On: a la porta principal del Alcampo (Mataró-Park) de Mataró

Punt i hora de trobada a Barcelona: 10h a la porta principal de El corte Inglés de Plaça Catalunya

Hora de finalització: 13 hores

Anem en cotxes particular o cadascú pel seu compte. Organitzeu-vos. Quedem i passejem per la zona comentant tot el que hi ha. Portem els amics, animal i familiar que vulguem. Portem bocates i begudes i, tot molt tranqui, cadascú que esmorzi quan vulgui, o potser trobem el moment que ens ve de gust fer-ho tots alhora. Recordeu que diumenge podrem aparcar bé a Barcelona i que, per la tarda molts museus són gratis. Per tant, qui vulqui allargar el dia… ho té fàcil.

Seguirem aquest dossier (amb fotos aquí) però hi ha ítems que hauríeu de preparar mínimament (5-10 línies) els alumnes que veniu. Cada un que esculli un ítem i ho digui aquí o al grup de watssapp.

Ítems per repartir-vos

- Trets fonamentals del modernisme

- Context històric del modernisme

- L’eixample, 4 coses bàsiques que hem de saber

- Antoni Gaudí

- Lluís Domènech i Montaner

- Josep Puig i Cadafalch

- Enric Sagnier i Villavecchia

- Josep Maria Jujol

- Rajoles (terra) de Barcelona: la rosa de Barcelona

- Fanals i bancs del Passeig de gràcia

- L’illa de la discòrdia

Ens ho passarem bé :)

Funció preventiva de la policia

“Jesús, más vale prevenir que curar”
“Jesús, hombre prevenido vale por dos”
(Mama Quica, àvia materna, Còrdova)

Orígens

Trobem el concepte de prevenció, associat a la policia, ja al segle XIX. Els principis deontològics de la professió policial neixen amb la primera policia moderna: la policia metropolitana de Londres, l’any 1829. Sir Robert Peel va considerar que els agents de la nova policia no podien sortir al carrer sense uns principis que guiessin la seva actuació.

Per la seva importància històrica i per la seva vigència, encara avui dia, alguns d’aquests principis (tot i haver passat més d’un segle i mig) es transcriuen sencers:

1. Prevenir el delicte i el desordre, abans que reprimir-los per la força militar i per la severitat de les penes previstes per la llei.

(Temari de Deontologia policial, ISPC, 2014. Punt 5.3. Els orígens de la deontologia policial)

La Funció preventiva en la formació policial

Actualment al Curs Bàsic de Policia de l’ISPC, trobem diferents unitat formatives que tracten de manera recurrent o preferencial la funció policial de la prevenció.

Un parell d’idees claus

1. La majoria de les funcions atribuides als cossos de seguretat presenten connotacions preventives:

- Auxiliar i protegir les persones.
– Assegurar la custòdia i conservació dls bens que es troben en perill.
– Vigilar y proteger las instalaciones públicas que lo requieran.
– Vetllar per la protecció i seguretat de personalitats.
– Prevenir la comissión de fets delictius, etcétera.

2. El concepte de prevenció presenta elements abstractes i difusos.

La prevenció no pot tenir una regulació clara, ni ser rígida la seva planificació, ni quantificar-se els seus resultats.

Es pot determinar el número de delictes que no es va poder prevenir, pero és impossible mesurar els delictes evitats amb prevenció.

3. Per a la societat és molt més profitós i menys costós prevenir els fets delictius que reprimir-los després de la seva comissió.

Quan es cometen dits fets amb freqüència suposen efectes irreparables per la víctima (homicidis, violacions, etc.); generen una costosa activitat administrativa (administració de justícia i penitenciària), i suposen generalment un alt cost social i personal, tant per la víctima (mort, lesió, dany patrimonial i psicològic) com per a l’autor (privació de llibertat) i per la societat, la qual veu ressentida la seva tranquilitat i que finalment gairebé ha de sufragar amb impostos tot activitat posterior a la comissió del delicte (assistència d’advocat al detingut, despesa processal i internament penitenciari).

Tot i les declaracions teòriques respecte els avantatges de la prevención sobre la repressió policial generalment se li dona més importància a l’aspecte repressivu que al preventiu. Amb tot no se li pot negar cert valor preventiu i dissuasori a la repressió.

La presència policial

En funció de les dades obtingudes en les diferents tasques d’informació policial que han de realitzar-se prèviament prèviament cal fer el desplegament més adient de les patrulles policials, tot cooordinant i complementant les funcions preventives i investigatives.

Cal modificar aquest desplegament disuasori segons l’evolució de la criminalitat i la modificació dels seus hàbits o llocs d’actuació, fins aconseguir la seva erradicació.

Quan sigui possible pot valorar-se fer operacions parcials de control general en àrees concretes d’especial significat criminògen.

Alguns exemples en forma de retalls de premsa

pdf del treball

Observar el cel

El cel ha sigut observat des de sempre. Ens imaginem que aquells que observen el cel ho fan mirant a través d’un telescopi, però ara aixó ho fa només els aficionats. I abans de la invenció del telescopi s’observava el cel a ull nu; de nit i de dia. Des de la Terra, quan mirem el cel, aquest sembla una cúpula que ens cobreix. Per això al cel observable des de la Terra se li diu cúpula celeste, volta celeste o esfera celeste. L’eix de rotació de la Terra és també L’eix de rotació de la volta celeste i determina el pol nord i el pol sud celeste. L’equador terrestre determina també l’equador celeste. El pla de l’eclíptica és el pla geomètric que conté l’òrbita de la Terra. L’eclíptica és la intersecció del pla de l’eclíptica amb l’esfera celeste. També es pot definir com el camí aparent del Sol, al llarg d’un any, segons ho veiem des de la Terra.